SO JONG JU, un dels més grans poetes coreans del segle XX, traduït al català.
Autoretrat
El pare era un esclau.
El pare era un esclau.
No era mai a casa, ni a altes
hores de la nit.
Per allà només hi havia la padrina,
Per allà només hi havia la padrina,
eixarreïda i blanquinosa com les arrels d'un porro;
i el ginjoler florit.
La mare, prenyada, tenia deler de menjar,
i el ginjoler florit.
La mare, prenyada, tenia deler de menjar,
encara que només fos un albercoc verd.
Jo era un nen de la mare amb ungles negres,
sota un llum d'oli entaforat en un relleix de la paret de fang,
sota un llum d'oli entaforat en un relleix de la paret de fang,
Diuen que m'assemblo
al seu pare:
la mateixa mata de cabells, els ulls grossos.
L'Any de la rebel.lió, l’avi se’n va anar a la mar
i no va tornar mai més.
El que m'ha fet créixer, doncs, aquests vint-i-tres anys,
ha sigut, en un vuitanta per cent, el poder del vent.
M’ha tocat viure coses
que m’han
fet passar vergonya;la mateixa mata de cabells, els ulls grossos.
L'Any de la rebel.lió, l’avi se’n va anar a la mar
i no va tornar mai més.
El que m'ha fet créixer, doncs, aquests vint-i-tres anys,
ha sigut, en un vuitanta per cent, el poder del vent.
M’ha tocat viure coses
alguns han vist un criminal en els meus ulls,
altres un boig en la meva boca,
però no em penedeixo de res.
Fins i tot als matins que el dia naixia brillant,
i la rosada poètica em mullava el front,
venia sempre barrejada amb gotes de sang.
He anat per la vida sota el sol i l’ombra,
com un gos malalt panteixant, amb la llengua penjant.